Què és?

Aquest blog vol ser un espai on compartir amb vosaltres el que pensem, ens inquieta, ens fa contentes o ens sembla interessant.

Després de molts esdeveniments ens hem quedat amb ganes de compartir el que hem sentit amb les persones que ens heu vingut a donar la mà, una sensació que es repeteix en tornar de les visites a l'orfenat. Altres vegades, quan som a Catalunya, enyorem el que deixem allà, sentim la necessitat de compartir-ho.

 

El blog sorgeix com una capseta d'intercanvi i transparència. Volem deixar-nos conèixer millor i, si us hi animeu, recollir també aquí els testimonis i experiències delxs voluntarixs (els i les cooperants que van a visitar l'orfenat però també aquellxs voluntarixs locals que ens doneu un cop de mà aquí).

 

Es tracta, doncs, d'un espai virtual on compartir els pensaments i dubtes que ens genera la tasca que duem a terme.

 

Benvingutxs!

Música ghanaian

18.08.2020

Laia Maldonado.

A Ghana hi fa furor la música de tota mena i, molt especialment, la nigeriana.
Molts dels principals èxits dels països els produeixen o canten artistes ghanesos com és el cas de la cançó que us portem avui i que, des que va sortir l'any passat, sona a l'orfenat i agrada prou a tothom.

La canta l'artista nigerià Paul Okoye, més conegut com a Rude Boy. Parla d'un fracàs amorós i vol transmetre un missatge prou clar: "no tot allò que brilla és or".

Aquí en teniu l'enllaç a YouTube:

https://youtu.be/KQ7FpYDQLOI

L'enyor

20.08.2020

Laia Maldonado.

Últimament la nostàlgia ha pres la forma de frustrada pregunta a un buscador, de frontera ben tancada i coloraines sobre un mapa.

Google, l'amfiteatre de la constant actualització de l'enyor.

La pau

23.08.2020

Laia Maldonado.

Treballo com a poeta. 
Fa poc em va trucar la fundació Pau Casals i em va demanar que fes un poema que parlés de la pau i el recités el 21 de setembre, el dia mundial de la pau, a la seva fundació.

Mai he cregut gaire en la pau. Penso que només existeix si no la toquem ni ens la mirem. Penso que la pau es torna un lloc brut quan ens hi apropem perquè deixa d'existir quan els humans volem buscar-la. Bé perquè se'ns escapa o perquè l'acabem eliminant sense remei.

Pensava en la pau i en com parlar d'una cosa que mai acabo de trobar quan vaig caure que un dia a l'orfenat, mentre en Lucky feia la migdiada, vaig pensar que ell encara coneixia un món pur i tranquil i que, si no obria mai els ulls, el món seguiria essent l'espai privilegiat dels seus somnis.

Vaig sentir el mateix fa ben poc, mirant el meu nebot dormir.

He decidit escriure un poema a la filla de George Floyd, Gianna Floyd, i a la pau que encara coneix

perquè no coneix aquest món brut. He decidit compartir-lo aquí:


Brànquies.

A Gianna Floyd.

T'endevino l'iris fosc sota la parpella closa.

 

Sempre tens els ulls tancats,
que no els ompli de terra tant silenci,
que no els toqui el fetge brut d'aquest món fart,
que no els taqui la puresa de clausura
la denúncia que ens crema a les mans.

 

Tens als ulls el punt cec d'un univers buit,
de la Història i tots els segles que ens esclaten a les mans.

Ets la pancarta i la protesta,
el terrorisme net i agenollat.

 

Ets l'interval no-violent en la becaina.

 

Obres els ulls i envaeix
el punt cec,
la zona zero,
l'anèmica possibilitat d'un àngel.

Merchandising

11.03.2021

Laia Maldonado.

Fa temps que us volem parlar del nostre marxandatge!
Probablement, heu vist que venem bosses de tela, lliga cues, estoig, etc.
Per què ho fem? On van els diners? Qui ho fa?


Doncs venim a explicar-vos com funciona tot això!

La idea de fer peces de roba per tal de recollir diners per l'orfenat no és pas nostra, va ser de la Mama, la directora de l'orfenat. Ella, abans que existís Un Llapis per Ghana, ja en cosia i les venia, per tal de recollir diners. a part d'això, feia (i segueix fent) "chips de plantine", una mena de plàtan fregit.

Nosaltres vàrem oferir-li la possibilitat que ella i els/les més grans de l'orfenat s'impliquessin en la col·lecta que fem aquí a través de l'elaboració d'aquestes peces. Així, tot el que venem està fet allà i les teles, bé les comprem al mercat, bé les tenyeixen a casa (amb la tècnica del Batik).


I, si no ho cusen allà, qui ho cus?

Doncs l'Elena, una de les nostres voluntàries "locals".
L'Elena va viatjar a Ghana per tal de fer una estada a l'orfenat, un intercanvi, on va aprendre de com es cosien les teles i, també, va ensenyar-los nous patrons, etc.

D'aquest aprenentatge mutu i d'aquesta estada en va sorgir un compromís que mai podrem agrair pro a l'Elena, que cus tot allò que no arribem a cosir a l'orfenat.

Aprofitem aquesta petita entrada per fer un reconeixement de la seva tasca, que va ser essencial i ens va ajudar més del que mai podrem expressar durant la crisi de la Covid-19, quan no vàrem poder anar a l'orfenat a recollir peces ja fetes i ella es va encarregar de donar forma a les teles que teníem!

Sant Jordi

18.03.2021

Rose solidàries.png

Laia Maldonado.

Sempre hem sortit dels "mals moments" organitzant algun tipus d'esdeveniment... Si les coses anaven mal dades, si no hi havia prou diners, muntàvem un concert, una tarda fitness, un berenar solidari o, si feia falta, fèiem equilibri a la corda fluixa.
Aquest any ni tan sols tenim corda.

Aquest últim any ha estat tot un repte i, alhora, haver aconseguit sobreviure, dur a l'Atsu a la universitat, seguir ajudant en tot allò que cal (i en tot allò que arribem) a l'orfenat ha estat tot un triomf. I els petits èxits, quan tot fa pujada i sembla que s'ensorra, tenen regust de grans victòries.

Arriba Sant Jordi i ens trobem que, novament, ens falla un dels esdeveniments que ens permetien veure cares, saludar, abraçar aquells i aquelles que sou a l'altre costat de la xarxa i recollir fons per seguir treballant.

No ens rendim. No podem i no en sabem. Ben al contrari, ens hem reinventat:

Aquest any la venda de roses serà online, gràcies a una col·laboració amb Roses Solidàries, que us durà les roses allà on indiqueu (nosaltres ens fem càrrec del transport).

Potser no ens veurem, però gràcies a aquesta iniciativa esperem sentir-vos a prop i poder seguir caminant.
Gràcies! Akpe na!